Inici
Des d'Encantsnous Eix Comercial et convidem a conèixer la història dels Encants Nous de Barcelona, un dels espais comercials més antics de la ciutat, que ha estat testimoni i partícip de la seva evolució al llarg dels segles.
Aquest recorregut permet conèixer la transformació dels Encants des dels seus orígens fins a arribar a ser el que avui coneixem com a Encants Nous, destacant els moments clau del seu desenvolupament: des del seu inici com el primer mercat de segona mà a Barcelona fins a la seva consolidació com la primera galeria comercial moderna de la ciutat.
En aquest relat sobre la història dels Encants Nous, seguim les dades i curiositats recopilades per Joan Camps i Vicenç i Xavier Segarra al seu llibre “Recull de dades històriques i anecdotaris dels Encants de Barcelona” (1982), uns fets que han marcat l'evolució dels Encants al llarg del temps. A més, descobrim per què, després de més de noranta anys de vida i vuit segles d'història, els Encants Nous continuen sent un referent indiscutible en l'oferta comercial de la ciutat i com la combinació de tradició, diversitat i autenticitat els fa un espai comercial únic a Barcelona per a veïns i visitants.
- 1. Els orígens dels Encants Nous
- 2. Els Encants en el barri de la Sagrada Família
- 3. Naixement dels Encants Nous
- 4. Les galeries comercials modernes més antigues de Barcelona
- 5 Eix Comercial Encantsnous
Els orígens dels Encants Nous
L'origen dels mercats de segona mà
La compravenda d'objectes de segona mà té arrels antiquíssimes. Des de temps immemorials, l'economia de subsistència ha impulsat l'intercanvi de productes i el màxim aprofitament de qualsevol article fabricat. En època dels grecs i dels romans ja es té constància d'aquesta mena de venda, però va ser durant l'edat mitjana que els mercats d'articles usats es van consolidar, gràcies al costum de subhastar els béns dels morts. Aquestes subhastes servien per cobrir despeses funeràries, misses i deutes, ja que es considerava una responsabilitat moral i legal que els hereus assumissin les obligacions financeres del difunt. De fet, el dret civil espanyol obligava els hereus a assumir tant els deutes com els béns.
Els mercats d'objectes de segona mà oferien una alternativa a la venda ambulant. Primer es van convertir en una via de negoci per a persones de baixos recursos, com drapaires, que buscaven guanyar unes monedes mitjançant la revenda de productes, però, des de llavors, aquests mercats han evolucionat, adaptant-se a les circumstàncies i necessitats de cada època.
El naixement dels Encants de Barcelona
Segons el llibre "Els Encants i la fira de Bellcaire. Imatge i història de Barcelona", escrit pel Taller d'història del Clot – Camp de l'Arpa, els primers indicis dels Encants de Barcelona cal buscar-los, aproximadament, al voltant de l'any 1250, quan sota els porxos de Sant Jaume, l'església medieval ubicada on avui trobem la plaça de Sant Jaume, eren ocupats per venedors dels Encants i els seus articles. No obstant això, altres fonts situen aquests inicis un segle més tard, al voltant del 1300, a les portes de la muralla de Barcelona, on els venedors no pagaven imposats.
Sense res a veure amb les instal·lacions actuals dels Encants Nous en el Local de Vendes del carrer València o dels Encants Vells en la plaça de Les Glòries, els primers paradistes dels Encants exposaven els seus productes directament a terra o sota unes rudimentàries carpes, on s'amuntegaven disparitat d'objectes que s'emportava el millor postor. Això és perquè originalment, els Encants de Barcelona eren més un mercat de subhastes que de venda directa, encara que el regateig i el bescanvi també existien.
Els subhastadors dels Encants
En els Encants se subhastaven, sobretot, mobles i béns procedents de confiscacions judicials o embargaments, així com objectes que els particulars volien vendre. Els encarregats de gestionar aquestes subhastes eren els "corredors de coll i trompes" que tenien la missió d'anunciar, a viva veu, els articles disponibles, posar ordre a les licitacions i controlar, per exemple, a partir de 1562, que cap peça de roba fos venuda sense ser supervisada primer per un sastre o que, més tard ja, a partir del 1640 que la roba a la venda provinent de l'hospital fos desinfectada.
Evolució dels Encants i la seva expansió
Els Encants de Barcelona des dels seus inicis es van convertir en un mercat molt popular al qual aviat se li va quedar escàs l'espai que ocupava. És així que en 1358, a través d'unes ordenances municipals s'autoritzava els comerciants de mobles i articles de fusta a traslladar-se i instal·lar-se en la plaça Nova, restant prohibit, poc després, en 1375, la venda d'encants a Barcelona, fora d'aquesta plaça.
L'any 1392, els Encants de la plaça Nova havien crescut molt i l'alcalde, regidors i prohoms de Barcelona van ordenar el trasllat del mercat al carrer Consolat de Mar, des d'on va ser reubicat, de nou, en 1397, a la plaça de la Llotja.
Lluny de trobar el seu espai definitiu aquí, el mercat dels Encants de Barcelona va continuar movent-se per la ciutat durant diversos segles més. En el segle XVIII, per exemple, es va habilitar un nou espai de vendes, organitzat en dues files de paradistes, des de pla de Palau fins a la plaça de Sant Sebastià. Aquesta configuració va ser un canvi d'estructura important per al mercat, igual que la possibilitat, a partir de llavors, de practicar la venda directa entre comprador i venedor, sense necessitat de corredors oficials. Això, tanmateix, no va acabar amb la tradició de les subhastes que no va desaparèixer i que avui dia encara es fan, els dilluns, dimecres i divendres, de 8 a 9 del matí, en els Encants Vells, convertit en un esdeveniment únic a Europa, en el qual es poden comprar lots de restes d'estoc, desnonaments o negocis extints.
La competència de la Fira de Bellcaire
Durant l'ocupació francesa de Barcelona, entre 1808 i 1814, els Encants van enfrontar la competència d'un mercat paral·lel a La Rambla, autoritzat per les autoritats franceses i conegut com la "Fira de Bellcaire". Allà es venien tota mena d'objectes, roba, algunes antiguitats i obres d'art, atraient tant curiosos com a membres de la classe acomodada que vivien als voltants. Encara que aquest mercat ha estat sovint confós amb els Encants, diverses fonts aclareixen que no eren el mateix. La Fira de Bellcaire va ser suprimida en 1816 per ordre del governador Andrés Herrasti, retornant així el protagonisme al mercat de segona mà original de Barcelona.
Els Encants en el barri de la Sagrada Família
Els Encants de Barcelona han estat protagonistes al llarg de la seva història de constants trasllats i intents de trasllat, fet que ha acabat donant forma i caràcter als actuals Encants Nous i, també, Encants Vells de la ciutat.
Si fins a 1800 se'l coneixen, com a mínim, cinc ubicacions diferents a aquest mercat, els porxos de Sant Jaume, la plaça Nova, el carrer Consolat de Mar, la plaça de la Llotja i el pla de Palau, va haver-hi algunes més fins a instal·lar-se definitivament en les seves ubicacions actuals, els Encants Nous en el barri de la Sagrada Família i els Encants Vells en el barri del Clot.
Trasllats i reubicacions
En 1869, durant la transformació de Barcelona, després la demolició de les seves muralles i en plena construcció de l'Eixample, l'Ajuntament va proposar traslladar els Encants al nou passeig de Sant Joan. Aquest espai, urbanitzat pocs anys abans com una via principal de 50 metres d'amplada, comptava amb generoses voreres arbrades per als vianants i una calçada central destinada al trànsit de vehicles de vapor i carruatges. A poc a poc, famílies de classe mitjana i alta havien començat a establir-se en la zona, la qual cosa va generar resistència a la proposta, ja que no consideraven que un mercat de segona mà com els Encants tinguessin la categoria suficient per a un entorn tan distingit com el del passeig.
La proposta de trasllat va ser desestimada, però tant el creixement del mercat com la reconfiguració de la ciutat van fer inviable mantenir als Encants als voltants de la plaça Palau per molt més temps. Finalment, en 1877, els venedors van ser reubicats en el Saló de Sant Joan, actualment Passeig Lluís Companys, en el tram comprès entre el futur Arc de Triomf i l'accés al parc de la Ciutadella.
Arribada dels Encants a la plaça de les Glòries
Per desesperació dels paradistes, el Saló de Sant Joan no seria la ubicació definitiva. Onze anys després, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, els Encants van ser traslladats al carrer Urgell, a tocar del que seria l'actual Mercat de Sant Antoni, d'on, de nou, serien obligats a marxar en 1928. La causa, en aquesta ocasió, va ser la reordenació de Barcelona que es preparava per a l'Exposició Universal de 1929, la qual va suposar la gran transformació de Montjuïc i els seus voltants.
Va ser llavors quan els Encants van ser reubicats al Camp del Sidral, el que és avui, aproximadament, el centre de la plaça de les Glòries, des d'on pocs mesos després, una disposició municipal els obligava, per enèsima vegada, a traslladar-se a la part baixa del carrer Dos de Maig.
Els constants trasllats i l'escàs espai disponible en la nova ubicació van acabar amb la paciència de molts comerciants que l'any 1930 van decidir organitzar-se i buscar ells mateixos una nova ubicació, més adequada per a la venda i, sobretot, definitiva, on poder establir-se i desenvolupar el seu treball de manera estable i sostenible a llarg termini. A aquest grup se'ls va unir, a més, alguns paradistes dels Encants del Mercat de Sant Antoni.
Junts van fundar la "Cooperativa Local de Vendes", una entitat que, a partir d'aquest moment, va començar a operar de manera independent. La cooperativa va signar un acord amb Ángel Cabedo, propietari dels terrenys d'un antic camp de futbol del Martinenc F.C, per a traslladar-se allà i continuar amb la seva activitat. Aquest canvi va donar lloc a una divisió del mercat: una secció dedicada a articles vells que es va mantenir en els descampats pròxims a la plaça de les Glòries i que des de llavors va ser coneguda com els Encants Vells i una altra destinada a articles nous en el terreny delimitat pels carrers València, Dos de Maig, Enamorats i Cartagena, popularitzada com els Encants Nous. No obstant això, en la pràctica, totes dues seccions romanien barrejades en totes dues localitzacions.
Naixement dels Encants Nous
El 16 de desembre de 1930 s'inauguraven els Encants Nous en el solar del carrer València amb lloc suficients per a instal·lar tots els espais de venda dels comerciants que van optar per traslladar-se a aquesta nova ubicació. I si bé la nova ubicació va resultar des del principi un salt qualitatiu important per a l'activitat dels cooperativistes del Local de Vendes, el fet és que els inicis no van ser senzills i van incloure grans i desafiadors reptes que els comerciants van afrontar junts amb la ferma convicció de poder consolidar un espai adequat per a la seva tasca comercial. La perseverança i esforç col·lectiu els va permetre superar obstacles, establint les bases per a un mercat més organitzat i pròsper, que amb el temps es convertiria en tot un referent a la ciutat, els Encants Nous.
Desafiaments i reptes superats
L'esclat de la Guerra Civil espanyola va ser el primer gran desafiament al qual van haver d'enfrontar-se els cooperativistes. Durant els anys del conflicte, la seva activitat es va veure greument afectada, i en finalitzar la guerra, la desaparició de la documentació que acreditava l'acord amb la propietat dels terrenys que ocupaven va convertir en paper mullat el contracte de lloguer amb opció a compra que els vinculava amb la propietat. A més, tot apunta que la persona encarregada d'efectuar l'últim pagament que havia de permetre als comerciants adquirir el solar, no el va fer i van perdre l'opció de compra.
El conveni amb la propietat estipulava que, si els comerciants pagaven les 600.000 pessetes en les quals es valorava el solar de l'antic camp de futbol del Martinenc F.C en un termini de 20 anys a partir de 1930, passarien a ser els seus propietaris, sense que, durant aquest període, ni a ells ni als seus successors, se'ls apugés el preu del lloguer, havent-se compromès, a més, la propietat a cap intent de venda altres que no fossin els venedors dels Encants Nous. Cada soci tenia l'obligació d'abonar al comptat o bé a terminis una quota màxima de 250 pessetes, més 12 pessetes mensuals per parada. Els qui no disposaven de parada fixa pagaven 60 cèntims de pesseta. No obstant això, amb la pèrdua dels documents, la possibilitat de convertir-se en propietaris i fins i tot de romandre en el solar es va esvair, encara que l'afany dels comerciants dels Encants Nous va aconseguir revertir, en part, la situació.
Les galeries comercials modernes més antigues de Barcelona
Fundació de la segona Cooperativa de Consum Local de Vendes, València-Dos de Maig
Durant la Guerra Civil i els anys més immediats de la postguerra, els comerciants dels Encants Nous van continuar funcionant com una cooperativa, encara que no existeix cap documentació sobre aquest tema, perquè la que hi hagués, igual que els acords amb la propietat dels terrenys del mercat, va desaparèixer durant aquests anys convulsos. Amb ànim de legalitzar la situació i actuar com un ens legalment constituït amb les seves obligacions, però també amb els seus drets, els comerciants dels Encants del carrer València, van aprovar per unanimitat, en l'Assemblea General del 17 de setembre de 1947, la creació de la "Cooperativa de Consum Local de Vendes, València-Dos de Maig", que donava cobertura a 250 venedors.
Un any abans, no obstant això, es va produir un fet que marcaria la història dels Encants de les següents dècades. Això és perquè, en 1946, el Sr. Cabedo, propietari dels terrenys de l'antic camp de futbol on es trobaven les parades dels Encants Nous, va fundar amb Joan Fontanillas una societat, "Fontanillas, S.L" que va assumir la titularitat dels terrenys i els va vendre l'any 1949 a l'empresa Construcciones Españolas S.A. (C.O.E.S.A.), justificant-se en el fet, van explicar, de no haver pogut cobrar l'última quota pendent.
Aquesta venda va donar peu a la redacció de nous contractes de lloguer per als venedors dels Encants Nous, amb augments significatius en les rendes, ignorant els acords previs, malgrat que l'empresa constructora comptava com a administrador-delegat a Joan Fontanillas.
Reivindicacions i negociacions per a la supervivència dels Encants Nous
Vist vulnerats els acords subscrits amb l'anterior propietat 15 anys enrere i impotents davant una situació que posava en risc la continuïtat dels Encants Nous – des del primer moment es van executar diversos desnonaments i es van demolir diverses parades -, la Junta de la Cooperativa va instar els socis a rebutjar els nous contractes, malgrat el risc de desnonament, proposant, fins i tot, exercir resistència contra la nova propietat, que tenia plans de convertir el solar dels Encants Nous en un complex residencial. Com a resposta, el governador civil va intervenir, van detenir a la Junta i se'ls "va convidar" a acceptar les condicions sota amenaces. El notari encarregat de tot aquest procés va ser José María Porcioles qui després seria alcalde de Barcelona, de 1957 a 1973.
El maig de 1950 es va triar una nova Junta rectora, i encara que les tensions entre les parts van disminuir, no van desaparèixer, perquè els comerciants dels Encants Nous continuaven reclamant un espai per a la venda en el solar de C.O.E.S. A., on l'empresa preveia construir 14 immobles amb habitatges subvencionats per a 500 famílies.
Finalment, de la negociació entre les parts, va sorgir el compromís de l'empresa de reservar els baixos d'aquests immobles per a unes galeries comercials amb suficients espais de venda per a tots els comerciants dels Encants Nous.
La construcció de les galeries del Local de Vendes
En 1950 van començar les esperades obres del nou local de vendes definitiu, un procés que es prolongaria durant diversos anys. Durant aquest temps, els espais de venda dels Encants que es veien afectats per la construcció de cada edifici anaven sent reubicats temporalment en altres espais, mentre s'esperava a l'obertura de les noves galeries comercials que es van inaugurar per parts, la primera el 12 d'octubre de 1953.
Haurien de passar, però, ni més ni menys que 15 anys més, fins que van acabar definitivament les obres d'aquestes galeries, que van començar a funcionar al 100% amb tots els llocs de venda ocupats en 1968. En total 8.000 metres quadrats de superfície i 15 portes d'accés des dels carrers València, Dos de Maig i Enamorats i una oferta comercial especialment completa que contemplava des de les parades més típiques dels Encants, com les de mobles, productes d'ocasió, llibreries de vell, antiquaris, fins a noves propostes de llenceria, calçat, joguines, merceries, cosmètica i, fins i tot, joieria.
Un nou model de comerç a Barcelona
El nou Local de Vendes dels Encants Nous de Barcelona es va convertir, molt aviat, en un referent per als veïns del barri de la Sagrada Família i de fora de la ciutat que sabien que aquí podien trobar de tot. Internament, a més, es van convertir per als seus comerciants en una segona família i s'organitzaven dinars, sopars i sortides a l'estil d'un ateneu.
Els Encants Nous van ser pioners en la seva època. Eren la primera galeria comercial moderna de Barcelona i servien de gran superfície abans que aquests espais existissin, proporcionant als clients una gran varietat d'articles en un únic lloc.
A més, ja en els seus inicis, els Encants Nous es distingien pel seu enfocament innovador, combinant tradició i modernitat, la qual cosa els va consolidar com un important centre de compres a l'Eixample, atraient generacions de compradors a la recerca de productes únics i servei de qualitat.
En 1972, C.O.E.S.A va accedir finalment a les aspiracions dels comerciants dels Encants Nous de convertir-se en propietaris i els va vendre els seus espais de venda, desapareixent un any després, en 1973, la "Cooperativa de Consum Local de Vendes, València-Dos de Maig".
Eix Comercial Encantsnous
L’Eix Comercial Encantsnous agrupa els comerciants del mercat en una associació que busca protegir els interessos dels seus membres.
Associació de Comerciants dels Encants Nous
Ja en la seva ubicació definitiva, els Encants Nous van sumar anys d'activitat pròspera i gran referència, encara que la seva popularitat entre la població de Barcelona no va ser suficient per sortir airosos de la feroç competència que van començar a exercir a partir de la dècada de 1980, les grans superfícies i nous centres comercials que van anar obrint en diferents punts de la ciutat. Els Encants Nous feia ja més de 30 anys que estaven en funcionament i la falta de renovació de les seves instal·lacions i manca de relleu generacional en alguns negocis, no va ajudar tampoc en aquesta lluita per la supervivència, fet que va acabar amb el tancament de diversos negocis del Local de Vendes.
Va ser llavors quan amb ànim de no deixar morir uns Encants Nous ja històrics i recuperar la seva màxima esplendor, que en 1996 naixia l'"Associació de Comerciants dels Encants Nous" que durant anys s’ha encarregat de la promoció del comerç del Local de Vendes, assumint, a més, un paper destacat en la coordinació dels Encants Nous amb el comerç del barri per tal de dinamitzar comercialment la zona, fidelitzar als compradors i atreure a nous clients.
L'"Associació de Comerciants dels Encants Nous" va assumir la gestió de la il·luminació de Nadal als carrers al voltant del Local de Vendes i, també, juntament amb la resta del comerç del barri, van començar a organitzar sortejos, promocions, concursos,... que van ajudar no només a animar l'activitat comercial, sinó a enfortir un sentit de comunitat amb els residents que encara avui dia perdura.
Aquest renovat protagonisme dels Encants Nous en el barri de la Sagrada Família, així com les obres de rehabilitació de l'interior de les galeries comercials van donar un nou impuls al Local de Vendes, que va veure reobrir molts dels seus establiments buits, mentre rebia nous clients, també.
Encantsnous Eix comercial
La feina feta per l'"Associació de Comerciants dels Encants Nous" va fer créixer aviat el nombre d'associats, alhora que s'incrementava, a més, l'interès d'establiments fora del Local de Vendes dels Encants Nous per ser part d'aquesta entitat. Tant és així que en 2012 naixia l'"Eix Comercial Encantsnous", oferint cobertura, dinamització comercial, promoció i serveis als comerciants i compradors dels comerços compresos entre els límits dels carrers Mallorca, València i Aragó fins a Independència i Castillejos.
Actualment, amb més de 660 comerços i serveis associats, l'"Eix Comercial Encantsnous" continua sent un pilar fonamental en l'impuls del comerç local, fomentant la col·laboració entre els seus socis i contribuint a la vitalitat econòmica del barri. A més, s'ha consolidat com una plataforma per a impulsar iniciatives que beneficien tant als comerciants com als veïns, amb propostes de dinamització que abasten múltiples i variats camps, com el cultural, l'esportiu o el mediambiental, promovent la sostenibilitat i l'atenció de l'entorn urbà, així com activitats que fomenten la cohesió social i la participació ciutadana.
Comerç especialitzat de proximitat
Des dels seus inicis, els Encants de Barcelona han ofert una àmplia gamma de productes. En les seves primeres èpoques, era comú trobar des de mobles, remeis casolans i essències fins a eines, terrisseria i, a vegades, també, objectes d'art i petits tresors.
Aquesta àmplia gamma de possibilitats, juntament amb el fet de la popularitat del merca,t va propiciar ja en els primers segles de vida dels Encants que molts comerciants mostressin interès a participar, estenent-se progressivament els permisos a nous gremis. En 1676, per exemple, el Gremi de Matalassers va rebre el seu per a vendre en els Encants.
Al llarg dels segles, el mercat es va consolidar com un espai de venda solvent que atreia a ciutadans de tot arreu, la qual cosa va donar peu a què, a partir de 1834, els Encants ampliessin encara més la seva oferta, afegint al seu inventari no només objectes de segona mà, sinó també articles nous i productes de cases d'empenyorament, adaptant-se sempre a les demandes de cada època.
Aquesta varietat d'oferta es manté avui dia en els Encants Nous, on els clients poden trobar varietat d'articles nous i de col·lecció que venen comerciants professionals. Això ha permès que els Encants Nous continuïn sent un punt de referència comercial i cultural a Barcelona, on es fusionen tradició i innovació amb comerç de proximitat especialitzat. Tant és així, que alguns dels establiments dels Encants Nous són botigues úniques a Barcelona i un referent dins i fora de la ciutat.
Oferta comercial dels Encants Nous, avui
Els Encants Nous de Barcelona són avui un espai comercial amb més de 90 anys d'història amb un marcat caràcter de comerç proximitat, on s'alternen noves botigues amb establiments gestionats per famílies que han passat el seu bon saber fer en els Encants, de generació en generació. En molts casos, aquests comerços ja estan en mans de la segona o tercera generació de venedors, la qual cosa atorga als compradors la confiança de l'experiència de dècades de treball en el sector.
Els Encants Nous són un bulevard comercial divers, amb una amplíssima oferta de productes i serveis, on es poden trobar des de botigues de calçat a articles 'vintage' passant per parades de joguines, roba i complements, parament de llar, decoració, mobiliari, marcs i quadres, ferreteria, plats cuinats, restauració, herbolaris, botigues de col·leccionisme, joieries i rellotgeries, botigues d'articles per a nens, perruqueria, lampisteria, llenceries, perfumeria, drogueria, jocs i atraccions, articles d'esport, mobles, maquinària, informàtica, teixits o matalasseries, entre altres.
Els Encants Nous és un lloc on conviuen la modernitat i la tradició, atraient un públic molt divers al qui agrada comprar en comerços amb caràcter, gaudint, a més, d'un espai únic i singular per a anar de compres a la ciutat de Barcelona.
